He triat aquesta autora perquè m’agrada molt la manera que tenia d’entendre l’escultura. Segons ella per entendre bé una escultura s’ha de tocar, utilitzar el sentit del tacte, que és el primer que tenim al néixer. S’ha de rodejar, inclinar-te sobre ella, etc. no mirar-la des de lluny de manera estàtica.
Per això aquesta escultora sempre situava les seves obres a un espai exterior, a més a més deia que així “creixien” amb la llum, amb el moviment del sol i formaven part de l’entorn. Buscava barrejar l’escultura amb el paisatge.
Bàsicament va treballar amb la pedra i la fusta, per ella les propietats naturals d’aquests materials havien de formar part de l’obra. Va utilitzar aquests materials tradicionals d’una manera nova. Feia obres abstractes.
A la dècada de 1930 va introduir, juntament amb Henry Moore, la idea de fer un forat en les seves peces, cosa innovadora. Al fer aquest forat crec que d’alguna manera convidava a l’espectador a mirar a través, a veure un determinat punt de vista que ella triava. Aquesta idea m’ha agradat molt perquè m’ha recordat a la que hem desenvolupat amb el grup de LandArt.
escultura3a 